Natura a la ciutat

Fa quatre anys que agafo l'autobús per anar a l'estació de tren. Cada dia. Si sumés tots els minuts que he passat esperant, m'adonaria que en aquella vulgar parada d'autobús hi he passat més hores de les què em puc imaginar. Però fins avui, 960 dies després, no he aixecat la vista, no he vist el petit tresor que tenia davant: un arbre immens, gairebé tant alt com l'edifici que l'acompanya. S'alça orgullós, sobre un tronc aspre i unes branques estriades que semblen estendre els dits en milers de petites fulles verdes, brillants i innocents. I jo ni m'havia adonat que hi era.